Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

dilluns, 8 de juny de 2015

"Dona" - Carles Pastor

Carles Pastor
El cantautor valencià Carles Pastor. Ha col·laborat amb unes quantes iniciatives, com ara, el disc "Per Marcianes" de Miquel Gil, i els llibres de poemes de Marc Freixas i de Raimon Ribera.

         El Carles Pastor, ha musicat poemes dels poetes valencians Francesc Mompó, Alba Àlvarez, Manel Alonso i Vicent Nàcher, més un de la poetessa galega Miriam S. Moreiras, a banda de cinc poemes seus.








DONA
(Lletra: Manel Alonso)


Dona, el galant i afable cavaller que estimes
i el drac de pensa sinuosa i torturada que tems
és un monstre bicèfal capaç de les carícies més tendres,
generador també d’una violència sobtada i cruel.

Dona, la teua llar és una caverna amb hipoteca,
un cau llòbrec i amarg de llunes eclipsades
on ets lligada a una cadena de baules invisibles,
difícil d’arrossegar, impossible de rompre.

Dona, l’estima i l’odi, la por i el desencant
forniquen farcint-te el cap d’enfollides papallones,
mentre les escorrialles enagrides de l’amor omplin
amb els bassals de la rancúnia el sòl per on camines.

Dona, el paradís és la fugida somniada, inabastable,
el purgatori l’habitacle on mastegues la pena,
els llimbs el solc humit on és occida la joia,

l’infern el blau infringit sobre la teua epidermis.

dilluns, 4 de maig de 2015

"Paraula de senyor" - Anegats

Anegats
Anegats és un grup mallorquí nascut el 1994 que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres divertides i que parlen de l'amor i les arrels de Mallorca. Amb sis àlbums al mercat s'ha consolidat com un dels grups emergents i més populars del pop-rock illenc.




PARAULA DE SENYOR


No me importa que me digan que te quiero, me han pagao
mucho dinero, para vender este cuerpo.
Estoy cansada, ser tocada y deseada, contra mi voluntad.
Y por eso me voy a tu isla, me refugio en tu mirada, me
recojo en tu confianza.
Ando descalza por la inseguridad.

Au venga nina! No se'n xerri més! Posa't guapa i vés a
cercar es passaport.
Mort donaré jo a qui s'hi oposi, això per a tu no es vida,
vida mia, tu no ets flor que se pugui trepitjar. Paraula
de senyor.

Y de repente me hallo con otra gente, me enfrento a otra
cultura, aparento estar contenta.
Parecen buenos, ya no me fio de nada, pero estoy enamorada.
Mas la demencia hace acto de presencia, pues las malas
lenguas dicen que voy por su fortuna.
Y ya la luna no me quiere brillar.

Au va morena! Que això val la pena! Que els meus són
collonuts, i se queden muts quan te veuen. Mira, això és
cosa de dos, i ara tens un món hermós que d’un bon tros és
molt millor; ja ningú no t'és superior.

Paraula de senyor.

dilluns, 20 d’abril de 2015

"Rosa de paper" - Miquel Gil

Miquel Gil
Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dóna en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda "Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d’“Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.






ROSA DE PAPER


Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'Ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

dilluns, 16 de març de 2015

"Què té aquesta terra nostra?" - Al-Mayurqa

Al-Mayurqa
Grup nascut l’any 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina fent una lectura actual del temes que ens defineixen com a poble.​
Ens preocupa la nostra identitat, el nostre País, la nostra llengua i la nostra cultura, sense oblidar que som part del Mediterrani i que la riquesa del nostre patrimoni cultural no pot desaparèixer.
​​
A camí entre tradició i la cançó d’autor tenim enregistrats cinc CD’s “Projecte Roig”(1995) “De poetes i altres codolades” (1997) “Anem de gresca”(1998), “Fent camí” (2001) i “amb Coherència (2004).
El grup va guanyar el Premi Cerverí, amb la cançó “Mai l’amor es impossible” del CD Projecte Roig” amb lletra i música de Toni Roig, premi atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana de Girona en la seva edició de 1996.​
​​
Reivindiquem el MEDITERRANI com espai musical propi de la ribera de migjorn fins a la de tramuntana, sense oblidar l’orient.
Per tradició feim ús dels instruments que de forma ancestral han sobreviscut al pas del temps, amb la intenció, entre d’altres de fer arribar a les generacions futures tots els valors que no volem que es perdin.
​​
Com sempre seguim defensant el compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat. Si la perdem desapareixerem com a poble.
Volem deixar oberta la porta a la creativitat, a les noves tecnologies musicals i fins i tot a les noves músiques d’arrel ètnica ja que la cultura es sempre viva i lluitam perquè no esdevingui un peça de museu.

QUÈ TÉ AQUESTA TERRA NOSTRA?


Hi havia una porrassa
que congriava un albó
tant alt com es Puig Major
gruixat no ho era massa
i tenia una rabassa
com es castell d'Alaró

Esponerós sí que ho era
amb cimals que s'enfilaven
de Mancor fins a Morella
les branques a Cornudella,
feia una ombra de primera
a davall tots hi becaven.

Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors,
pensaven fern-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d'un símbol de nació

En nom d'Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo,
picaren un any rodó
i encara no pogueren
i a la fi se resolgueren
recórrer als traïdors,
en trobaren un boldró:
tot d'una els convenceren.

Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors,
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors,
i també el senyor rector,
i aquests són els pitjors:
ells diuen que són senyors
i sols en tenen per mostra,
semblen tot triats a posta.

Sempre hi ha un glosador
que cantar li ve de vena
que als joves els ensenya
l'antiga i balla cançó.

Tant és ara com abans,
perquè això ve d'enrere,
només hi ha una senyera
dels Països Catalans.