Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

diumenge, 31 de març de 2013

"A mans besades" - Verdcel


VerdCel
VerdCel és una proposta musical, multidisciplinar, originària d'Alcoi amb base a Barcelona que fa ús, principalment, de la cançó d'autor, el rock, el pop i el folk -però també de recursos audiovisuals, plàstics, poètics i teatrals- per expressar emocions i sentiments, i donar la seua visió de la societat actual.
Com a músics i cantants en valencià, són membres del Col·lectiu Ovidi Montllor i, a Catalunya, els únics valencians entre «els quinze artistes amb futur de l'escena actual», segons la revista Enderrock.





A MANS BESADES


Reinventem aquest paradís
que hem creat
cuidem el nostre jardí
sinó marcirà.
Tu i jo per davant l’avorriment
amb imaginació i voler.
Creixeran roselles
t’esperaré a dinar
música, encens i ciris
confeti, festa, el nostre ball.
Soparem a una catifa
canviarem els mobles de lloc.
Ens vestirem cada dia d’un color
no hi ha res més gran que estimar-nos
un dilluns a l’asprà.
Reviscolem el nostre roser
reguem les seues arrels
el niu del nostre cor
redescobrir-nos cada jorn.
L’espurneta que encén la candela
per seguir gaudint de l’essència.
El tresor al fons de la mar
des del nostre vagó
la vida passar.
Com estacions una rere l’altra
i nosaltres de la mà
de la mà, de la mà.
Cantant, rient
plorant, xerrant
cantant, rient
plorant, xerrant.
I nosaltres de la mà
de la mà, de la mà.

"S'en va anar" - Moncho


Moncho
Ramon Calabuch i Batista, conegut artísticament com Moncho (Barcelona, 26 de juliol de 1940) és un cantant català d'ètnia gitana, especialitzat en boleros, i que ha enregistrat la major part de la seva discografia en castellà, encara que també canta en català i també ha enregistrat tres discos en aquesta llengua.
L'any 1993, però, publicà un disc en català Paraules d'amor, que obté una considerable difusió i que és presentat amb èxit al Palau de la Música Catalana el mateix any. L'àlbum conté onze temes d'autors com ara Joan Manuel Serrat, Raimon, Albert Pla, etc.
Posteriorment, l'any 2003 enregistra el seu segon disc en català, de títol On és la gent?, la cançó que dona nom al treball és de Joan Isaac, cançó que el 2004 van cantar en duet en directe al CD "Només han passat 50 anys" de Joan Isaac. També en aquest disc torna a versionar a Joan Manuel Serrat amb les cançons "Me'n vaig a peu" i "Pare", i a Francesc Pi de la Serra amb "A poc a poc" i canta un duet amb Nina, el tema "Paraules, paraules", el mític "Parole, Parole" en versió catalana.
Ha col·laborat també amb Alejandro Sanz cantant el seu bolero "Me vestí de silencio" en el CD "Alejandro Sanz. Grandes éxitos 1991-2004" o amb el cantaor de flamenc Miguel Poveda, enregistrant en el seu disc en homenatge als poetes en català, de nom "Desglaç", un magnífic duet sobre un poema de Joan Margarit i Consarnau, de títol "No et veuré més". Amb el cantant Dyango ha cantat al disc "Sábanas de seda" (1993) el conjunt de boleros "Entre dos amigos".
El 2005 enrgistra en català "I tant que sí" (2005), títol pres de la cançó d'Antoni-Olaf Sabater dedicada al mateix Moncho inclosa en el disc. En aquest CD, a més fa una versió adaptada al català per Joan Isaac de la "Penélope" de Joan Manuel Serrat i Augusto Algueró, també de Isaac trobem la cançó "Conec un lloc", o el tema "Mai més" d'Albert Pla, o "Tu dius que m'estimes" en adaptació al català de Moncho del tema obra de Paloma Ramírez i Alejandro Ramírez, por destacar només alguns dels temes d'aquest disc.
El 2006 presentà l'espectacle "De L'Havana a Barcelona. De la rumba al bolero", estrenyent llaços entre la música catalana i cubana, repassant molts dels seus temes inclosos en els seus CD "Inolvidablemente" (2003) i "Antología de sus mejores boleros" (2004).

S’EN VA ANAR


Tant de temps
Que ha passat
Dintre meu
Tanta nit
Dalt del cel
La ciutat
On Potser, ell ha fugit

S’en va anar
En un dia molt clar
Jo no sé
Si a una terra llunyana
Se’n va anar
Cap allá
No sé pas si tornará

Se’n va anar
A donar-me la má
A un adéu no li cal cap paraula
Se’n va anar
I un dia m’ha quedat per recordar

Diguem amor
Si és ben cert
Que més enllá fa bon dia
Diguem si mai
Tu despert
Es que ha trobat l’allegria

Se’n va anar
A donar-me la má
Jo no sé quina cosa em diria
Se’n va anar
Cell enllá! i mai més no tornará...

"Tot el que t'estimes" - Sergio Dalma


Añadir leyenda

Josep Sergi Capdevila i Querol, més conegut pel nom artístic de Sergio Dalma, (Sabadell, 28 de setembre de 1964) és un cantant català.

Sergio Dalma va iniciar la seva carrera musical actuant amb orquestres i cors, fins que es va donar a conèixer amb el programa Gent d'aquí, del circuit català de TVE, que li va valer un contracte a la sala Shadows (de Barcelona). Encara com a Josep Capdevila, l'any 1987 va posar veu al disc El Profeta, amb lletra de Khalil Gibran i editat per Produccions Pedralbes. Sergio va fitxar per la discogràfica Horus, amb qui va editar el seu primer disc oficial, Esa chica es mía, el 1989. Tot i que no va tenir molt d'èxit, la discogràfica li va donar una nova oportunitat amb Sintiéndonos la piel, el 1991.[1] Aquest mateix any, Sergio Dalma va representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 amb la cançó Bailar pegados, i hi va quedar en quarta posició. Aquesta participació el va llençar a la fama.
A l'Amèrica Llatina, països com ara l'Argentina, Xile, Mèxic i Veneçuela li van obrir les portes. També va participar dues vegades al Festival Internacional de Viña del Mar de Xile el 1992, que va incloure l'edició del disc Grandes Éxitos per a Polygram Chile SA, que era un recopilatori de Esa Chica es mía i Sintiéndonos la Piel. Posteriorment, el 2002 tornaria a Viña del Mar.
El 1992 va publicar Adivina, que va arribar a ser el número u gràcies a la cançó Ave Lucía, on hi destacaven temes com Un anillo en la fuente, Tiburón, Una historia distinta (amore banale) i Pregherò. Després va fitxar per a Polygram Ibérica, amb qui va editar quatre discos, i després per la seva discogràfica actual, Universal, amb la qual n'ha publicat cinc més fins ara, incloent-hi un CD doble de grans èxits. Entre les seves cançons més sonades hi ha Galilea, Mi historia entre tus dedos (cover de La mia storia tra le dita, de Gianluca Grignani), Sólo para ti o Déjame olvidarte. El 2008 publica A buena hora. Alguns dels seus discos, com Lo mejor de Sergio Dalma i Todo lo que quieres, contenen dues cançons en català, una en gallec (versió pròpia de O tren, d'Andrés do Barro) i una altra en italià.
Amb A buena hora va entrar directament al lloc número 1 en la seva primera setmana a les llistes de vendes, un èxit que el va fer aconseguir el primer disc de platí. El 2010 edita "Trece" i entra directament al número 1 en vendes en l'àmbit estatal.

TOT EL QUE T’ESTIMES


No, queda res de mi
Te'n vas, i jo no et puc seguir
I no sé, com he d'acostumar-me
No sé si ho aconseguiré
Ja, s'ha mort un dia més
De mi, tampoc no queda res
Dius adéu, no em dones cap resposta
No sé que ens queda per després

Si sabessis quan et vaig estimar
Només ara sé que ho sé valorar
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo

Veig, que el món gira al revés
Hi ha un altre però avui no en tinc cap més
I està tan lluny la teva boca
No puc seguir més temps així

Perquè si sabessis quan et vaig estimar
Només ara sé que ho sé valorar
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo

Que la culpa va ser meva ho se molt bé
No voldria maleir-te però ho faré!!
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo
No hi ha vida quan el que t'estimes se te'n va per sempre uooo
No hi ha vida quan el que t'estimes...

dissabte, 30 de març de 2013

"Fulls" - Joan Baptista Humet

Joan Baptista Humet

Joan Baptista Humet i Climent (Navarrés, 1950 - Barcelona, 2008)
Humet va néixer el 4 de gener de 1950 a Navarrés (Canal de Navarrés), la mare que vivia a Terrassa, va anar a Navarrés al País Valencià a donar a llum per mitjà del seu cunyat metge, al qui li tenia plena confiança, tornant a Terrassa un cop nascut en Joan Baptista. Fill d'un industrial del sector tèxtil que, després de la crisi industrial dels anys cinquanta, ha de vendre el seu negoci. L'any 1968 es trasllada a Barcelona amb la intenció d'estudiar arquitectura però la influència de Joan Manuel Serrat el fa canviar de vocació i començà a cantar les seves pròpies cançons.
El 1968, amb 18 anys, canta amb Serrat a un teatre de Terrassa i durant dos anys actua com a teloner en els concerts de Lluís Llach amb temes senzills però d'una gran sensibilitat i d'escriptura més que correcta.
Font: Viquipèdia.

FULLS


Són petites gotes d'aigua enamorada
que t'esperen impacients cada matí,
que empastifen de gargots una pissarra
i netegen l'aire d'una escola gris.

Són ditades suaus ansioses de besar-te,
d'escombrar per a tu la pols del seu carrer,
són butxaques capgirades que esgarrapen,
són preguntes que atabalen sens volguer.

Són trossets de boira al vent de les afores,
cavallers temibles d'hortes i barrancs,
atrapats de dia al llapis tantes hores
i de nit a un llit estret pels seus germans.

I són fulls,
fulls que algú deu haver arrencat,
fulls d'un llibre
que s'escriu a la ciutat.
Amb dibuixos i paraules diferents,
amb un altre riure
i amb un altre accent.

Són petites gotes d'aigua enamorada,
gotes de suor, de llàgrimes i sang
que floregen les tauletes apilades
i no saben que a l'escola són de pas.

Són el tros de terra verge dels seus pares,
l'únic fruit seu que uns peus mai no han trepitjat,
l'únic arbre que ningú els ha pres encara,
perquè poca cosa valen els infants.

Aprendran a fer ciment al temps que a escriure,
no duran tacats de tinta els pantalons,
a la força drogaran la son per a viure,
força que ha d'abatre un dia els peus del món.