Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

divendres, 31 de maig de 2013

"Tot queda enrera" - Nina

Nina
Nina és el nom artístic d'Anna Maria Agustí i Flores (Barcelona, 1 d'octubre de 1966) és una cantant i actriu, tot i que és lloretenca d'adopció. 
Començà de molt jove, emparada per Xavier Cugat i com a hostessa del programa de TVE Un, dos, tres.
El 1989 va representar Espanya al Festival d'Eurovisió, a Lausana, interpretant el tema Nacida para amar. Va quedar en sisena posició amb 88 punts.
Al llarg dels anys noranta del segle XX es va fer molt popular a Catalunya gràcies a les seues intervencions televisives (interpretà un dels personatges principals del serial de TV3 Nissaga de poder), i participa en diversos muntatges teatrals, bàsicament musicals (Cabaret; Casem-nos una mica; T'odio amor meu, Company...).
L'any 1995 publica un disc en català (ja n'havia enregistrat dos en castellà anys enrere): Començar de zero (inclou temes clàssics, versions dels Eagles, cançons originals escrites per Lluís Gavaldà d'Els Pets i una versió del poema de Miquel Martí i Pol "No demano gran cosa"). De 1995 a 1997 va intervenir a les sèries Pedralbes Centre, Nissaga de poder, a TV3, i a Entre naranjos, a TVE.
El 1998 presenta un espectacle (també recollit en CD) titulat Corre, corre, diva, on interpreta temes molt diversos en idiomes diferents (entre ells, alguns del repertori de Joséphine Baker i Édith Piaf en francès).
El 1999, al disc produït per TV3 Coblafusió, interpreta una versió de la cançó de Joan Ollé i Ramon Muntaner La plaça del diamant amb un arranjament per a cobla. El mateix any, presenta (i hi interpreta temes molt diversos) el programa de TV3 Cent anys de cançons.
El 2001 es fa molt popular a tot l'Estat espanyol en ser seleccionada com a directora del "reality" musical Operación Triunfo (Espanya) que va tenir un gran èxit d'audiència. El seu paper com a directora de l'Acadèmia musical va durar dues edicions més.
El 2005 celebrà els seus 20 anys de trajectòria artística amb l'espectacle dirigit per Andreu Buenafuente 20 anys i una nit editat en CD-DVD amb una selecció de cançons de tota la seva carrera. Nina és una gran amant de les cançons de Joan Manuel Serrat i de Lluís Llach, en el seu disc 20 anys i una nit (2005) els hi va fer un petit homenatge conjunt amb un tema anomenat Mix Llach-Serrat, amb cançons entrellaçades d'ambdós cantautors.
El 2007 participa en el triple disc col·lectiu d'homenatge a Joan Manuel Serrat, de títol Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2007), en el què canta la cançó Fins que cal dir-se adéu, ja en el seu disc Quan somniïs fes-ho en mi (2002) havia cantat Paraules d'amor, en aquest mateix disc Nina va cantar també el tema Amor particular de Lluís Llach.
També el 2007 participa al musical Mamma Mia! amb cançons del grup suec Abba, presentat a Madrid i Barcelona els anys 2007 i 2008, i és la presentadora a TV3 del programa Mania que cada setmana tracta un tema, un grup o un estil musical (Abbamania, Discomania, Cinemania i d'altres).
L'any 2009 forma part de la banda sonora de la pel·lícula Cher ami, composta per Manel Gil i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Bratislava. Participa en el programa de TV3 Buscant La Trinca (2010).
El 2011 va tornar com a Directora de l'Acadèmia del programa de televisió Operación Triunfo de Telecinco, a més el 2011 la discogràfica Picap edita el disc A prop del mar que Nina enregistra amb el grup d'havaneres Port Bo. Des d'octubre de 2011 i el 2012 presenta en diferents teatres un espectacle amb l'Orquestra de Cadaqués: De Broadway al Paral·lel, en el que repassen clàssics de musicals nordamericaos i també catalans.
El 2013, Nina participa en el quart disc de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb un repertori integrat per les bandes sonores més emblemàtiques del cinema del Segle XX, amb la col·laboració del cantant Cris Juanico i del saxofonista Pep Poblet, la cobla La Principal de La Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el disc porta per títol Llegendes del cinema, presentant-se en directe el 19 d'abril de 2013 a l'Auditori Unnim de Terrassa.
També el 2013, Nina celebra 30 anys de carrera musical amb l'espectacle "Nina. 30 anys" acompanyada per la GiOrquestra i que s'estrena el 18 de maig de 2013 a l'Auditori de Girona.

TOT QUEDA ENRERA


Des de dalt del tren obres la finestra
Mires el poble sembla encara més petit
És massa aviat, a casa tots dormen
I quan es llevin tu ja no seràs allí

Tot queda enrere
vas a la ciutat
El que et lligava
T'ho has tret del davant

Allà et quedaran els amics de sempre
Rere les persianes els cors amagats
Els carrers estrets, el bar i l'església
i el racó on tant el vas estimar

tot queda enrere,
vas a la ciutat
tot el que volies
ho tens al davant

estàs tremolant potser t'equivoques
però ho vols intentar i t'ha arribat l'hora
plores, saps que estàs sola

El tren ha parat tanques la finestra
a la mà l'adreça que algú et va donar
tot és ple de gent, no pots amb la bossa
però somrius perquè saps amb certesa que mai tornaràs

Tot queda enrere
vas a la ciutat
el cor et batega, (tan fort)
perquè ara ja saps que mai tornaràs
ara ets a la ciutat
i saps que mai més tornaràs

uuu ....
camines contenta entre el fum...

ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...

ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...


entre el fum...

dimecres, 29 de maig de 2013

"Soroll" - Els Pets

Els Pets
Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).


SOROLL


Criden fort,
com si tot aquest volum de veu
els donés la raó.
Preparats,
per marcar-nos les tendéncies noves
que ens porten enguany.

Paga,
i et donaran tot el que mai has necessitat
Sempre,
a preus ajustats.

Són per tot,
a les bústies, els vagons de metro,
i les sales d´estar.
Als carrers,
i a la gira de l´artista
que ha empenyorat la moral.

Saben
els teus punts febles,
les vegades que vas al banc.
Obres
l´ordinador i ja t´han caçat.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
i quan la sento és només soroll.

Sembla car
però el producte que t´imposen
té un disseny especial.
Anunciat,
amb campanyes agressives
fetes per professionals.

Roba, presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions.
Mòbils,
amb forma de consolador.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre,
ara vol vendre'm
merda.

Sóna la cançó,
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento...

Tria bé la samarreta
que t´has de posar demà.
Per mostrar que encara penses
o nomès ser un anunci ambulant.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
ara vol vendre'm merda.

Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món
Però ara la sento

i quan la sento és només Soroll.

dilluns, 27 de maig de 2013

" A prop" - Rafa Xambó

Rafa Xambó
Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un músic i sociòleg valencià.
La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, molt vinculat a la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià. En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus (Sabadell) i en 1992 coprodueix un disc del català Bustamante (“Ciutat Magnètica”) interpretant una versió de Lou Reed i col·laborant en altres cançons com a lletrista.
Després d'un temps, Xambó reprèn la seua activitat musical amb nou repertori i acompanyat d'un grup de musics anomenats La Fusteria (Àlvar Carpi i Carles Carrasco, a la qual s’afegirien posteriorment Josep Maravilla i Bernat Pellicer), amb qui grava tres discos el 2002, 2003 i 2006.
A l’estiu del 2002 donaren a conèixer el seu primer disc “7 acústics” (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock. L’any 2003, va treure “Dies oberts” (Cambra Records) disc que combinava les cançons que Xambó havia creat en els darrers anys, des què es va reincorporar a la música, amb unes poques cançons dels anys 70, algun homenatge i alguna versió. Dos anys mes tard Xambó comença a treballar en “Cançons de la memòria trista”, junt a Albert Ortega, una tasca que s'allarga durant l’estiu i la tardor de 2005 i mesclat als Estudis Millenia per Vicent Sabater a febrer del 2006. Ha estat guardonat amb el premi a la millor disc de cançó d'autor als premis Ovidi Montllor de 2007. El 2008 va estrenar l'espectacle Poemes i cançons en companyia de la poetessa Isabel García i Canet.
El darrer disc, "Andanes" (2010) és un treball més intimista i menys reivindicatiu, gestat a l'estada a la ciutat escocesa de Glasgow de l'autor. L'ha promocionat amb dos videoclips, que han funcionat a mode de singles: "Cap a casa"  i "A Glasgow", cançó que va resultar premiada amb el Premi Ovidi Montllor a la millor lletra a l'edició de 2010 dels premis de la música en valencià. L'àlbum al complet també va rebre el reconeixement com a millor disc a la categoria de cançó d'autor.

A PROP


Sentir-te a prop, guaitar el teu alè
quan clareja el dia.
Omplir-me els ulls i acaronar-te el son
il·luminant llindars
petits fragments de fantasia. Serà que em vull quedar amb tu
serà que sóc més viu si el llaç
no té cadena.Recomençar, així com feia el riu
l'aigua en les mans no pesa.
Deixat anar el cos que saps amb tu
voreges el cabal
i se m'oblida la tristesa.I a poc a poc en un revolt
com en un vol trobem l'ullal

de la dolcesa.