Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

dijous, 29 d’agost de 2013

"Cançó de la llum" - Al Tall

AL Tall
Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.
Sovint es comparen amb altres grups cabdals en la revisitació de la cançó tradicional com La Bullonera a l'Aragó, Milladoiro a Galícia, Nuevo Mester de Juglaría a Castella i Oskorri al País Basc. Dels quatre membres inicials, Vicent Torrent i Manolo Miralles són els únics dos que han continuat ininterrompudament en el grup fins la seua dissolució; de tots els músics que han passat pel grup, Miquel Gil és l'exmembre més conegut (per la seua actual carrera en solitari) i qui més hi ha col·laborat esporàdicament.

CANÇÓ DE LA LLUM


Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:
llumena tot el poble i atrau al foraster.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli mos òmpliga de fum;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Ja se'n podeu anar a on siga a protestar,
que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:
els xavos que hi havien pa fer l'allumenament
se'ls ha gastat l'alcalde en dones i demés

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen en lo cul;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.

dilluns, 26 d’agost de 2013

"La moto" - Pere Tàpias

Pere Tàpias
Pere Tàpias és el nom artístic amb el qual es coneix el cantautor, gastrònom i locutor de ràdio Joan Collell i Xirau. Va néixer el 19 de maig de 1946 a Vilanova i la Geltrú, el Garraf.
Va debutar en el món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons: "La tia Maria" i "El Progressista". Des del primer moment, el seu estil irònic i desenfadat contrastava amb la seriositat d'altres cantants de la mateixa generació (la Nova Cançó). De fet, no va ser acceptat a Els Setze Jutges i el seu primer Long Play no va aparèixer fins el 1973: Per a servir-vos. El següent, Si fa sol, veuria la llum el 1975. La seva cançó més coneguda ("La moto") s'inclou en el disc 400 pendons (1979). L'any següent seria el torn de Passeig del Carme (nom d'un emblemàtic carrer vilanoví), que alguns consideren el seu treball més reeixit.
El 1987, amb La mar de bé, deixa la música durant un llarg període i es concentra en altres activitats. D'una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa Què vol veure? del circuit català de Televisió Espanyola); de l'altra, la seva tasca de gastrònom (escrivint llibres i promocionant el xató) i la seva feina d'advocat (és llicenciat en Dret). Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio Tàpias variades.
L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat Les meves cançons i va fer algunes actuacions per tot Catalunya.

LA MOTO



En moto, po, po, po, po...

Ai! Quan engego la moto
quin orgasme sideral
és com si d'un cop em fés
tota l'escala social.

Agafat a les seves banyes,
xafant les boles al seient
a tota llet sóc terrible
sóc pitjor que en "Franquenstein".

En moto, po, po, po, po...

Amarrades al darrera
hi duc nenes de bandera
que s'agafen com llagostes
per el Garraf quan fem les Costes.
Arribats al lloc precís
i amb l'excusa de fe run pix
rodolem tots dos per terra
i ens montem la nostra guerra.

En moto, po, po, po, po...

Passeu del meu funeral
si un dia me la foto.
A mi poseu-me al forat
però arregleu-me la moto.

Amb moto, po, po, po, po...

Sóc pedal, jo sóc "bujia",
sóc la roda, sóc pistó.
M'accelero, corro, freno,
sóc la moto que duc jo.


Amb moto, po, po, po, po...

dijous, 22 d’agost de 2013

"Un silenci" - Remigi Palmero

Remigi Palmero
Remigi Palmero és un cantant i guitarrista valencià, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante-de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».
A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seua companya, Carmen Gandia.

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.
L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

UN SILENCI


Un silenci m'envaeix a banda ampla, aquest món no em deixa pensar, aquest fragor,
aquesta velocitat, sovint t'oblides de l'envelat. Un silenci ample com un desert em manté ara ben despert, no
vol que el mite puga distraure'm, vol protegir-me, vol ajudar-me. Un silenci que no és amnèsia, ha de ser el
so d'una altra galàxia, un silenci que esborra pissarres, que deixa les llibretes en blanc. Un espai verge
sense límits, a la mateixa cistella del gran murmuri. Una selva en calma sense cap abecedari, sense
números. Una olla que bull, un vapor que va omplint la cuina, una sala sense gravetat. Un silenci que no es
amnèsia… Un paisatge en la pau submergit, com si hagués pagat prou peatge. Porta recel amb la
mitomania, el que ha passat li fa tindre aquesta mania. Oh, explosió de silenci que no em deixes cavil·lar
amb el que diu el diari, estar amb tu és més necessari que suposar el que passa a una altra llar. Un silenci

que no és amnèsia…

dilluns, 19 d’agost de 2013

"Síl·labes de vidre" - Pau Alabajos

Pau Alabajos
Pau Alabajos (Torrent, 1982) és un cantautor valencià de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI: activista musical i compromés en el tema de la llengua.
Fou guardonat amb el premi Ovidi l'any 2006 (a la millor lletra per "Cançó explícita") i l'any 2007 (al millor disc de cançó d'autor per Teoria del Caos). L'any 2008 fou doblement guardonat als premis Enderrock per votació popular (millor disc de cançó d'autor Teoria del Caos i millor artista de cançó d'autor).


SÍL·LABES DE VIDRE


Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre

ja n’hi ha prou d’amagar la veritat
de fingir el que no som
per què augmenta la distància
entre tu i jo?

és difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau
que no es pot recuperar un passat sense retorn
que és moment de plantejar-nos el final.

mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat

Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys;
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes de lluitar.

mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir

queda la franquesa i la complicitat,,,