Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

divendres, 27 de setembre de 2013

"Me moles" - Pepet i Marieta

Pepet i Marieta
Pepet i Marieta és un grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Rumba, patxanga, jota, reggae, bolero, ska o ritmes llatins, tot estil és vàlid per a aquesta banda de 8 músics sòlida i contundent que saben fer gaudir el públic allà on es presenten amb la seva fórmula de música, teatre i saber quotidians. Les seues lletres són tan reivindicatives com creatives. Així podem trobar crítiques a la Seguretat Social, al preu de la vida o al de l'habitatge, reivindicacions a la cultura i a la comarca del Sénia, cançons contra el transvassament de l'Ebre i fins i tot lletres més romàntiques i agosarades.
Pepet i Marieta es formen l'any 1999 i aquell mateix any participen al concurs de Rock d'Ulldecona, on es classifiquen en segon lloc. L'any 2002 enregistren la seua primera maqueta 4 xispis i una canyeta i queden finalistes al Gamarock a més del tercer premi al Certament de Cantautors de Viladecans. L'any 2003 es consoliden guanyant l'Ebremusik i l'Engaxa't. L'any 2004 fan el salt definitiu publicant lo seu primer disc Sempre hi ha un pedaç pa un descosit, disc que comença a sonar en força arreu del territori. Aquell mateix any també guanyen el premi popular a la Fira de Música al carrer de Vilaseca. L'any 2005 col·laboren al documental Sin Piedras composant la Banda Sonora. L'any 2006 és l'any de la publicació del seu segon treball discogràfic, Xalera. El 2008 publiquen el disc La Pelu, pot ser el seu treball més ètnic. Al 2010 publiquen el seu darrer treball Qui no plora no mama, el que, fins ara, està catalogat com el seu disc mes potent. Durant la seua trajectòria han participat en diverses edicions de l'Aplec dels Ports, l'Aplec del Sénia, El Rebrot, el Senglar Rock o l'Acampada Jove.

ME MOLES


Podrien ser els teus ulls però no
Los tens grossos i marrons com qualsevol fill de veí
Podria ser el teu cul però no
Lo tens pla com s'aixeca el mar de matí

Podria ser el que dius i com ho dius
però ens passem lo dia dient tonteries
Podria ser el teu monyo, podria ser el teu cor
la vergonya que et carrega de manies

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Podria ser lo teu alè
però quan fumes també tens gust de cendrer
podria ser el teu to de veu
però tu no parles, xilles com un mercader

Podria ser la teua joventut
Podrien ser los teus canuts
Podria ser la força que em transmets
La vidilla que me dones quan te veig


Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
és que no hi han explicacions
que justifiquen les passions

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir,
Però no en sé la raó l'amor no té sentit

Podrien ser les teues dents
però estan més tortes que los nucs d'un macramé
Podrien ser els teus pits, la teua pell
però si surts se't fot tota plena d'acné

Podria ser la teua boca
però com a tots moltes vegades s'equivoca
podria ser la aura que desprens

però de vegades s'endurix com una roca

dimarts, 24 de setembre de 2013

"El comptador d'estrelles" - Jaume Sisa

Jaume Sisa
Jaume Sisa (Barcelona, 24 de setembre de 1948) és un cantautor, que s'autodefineix com galàctic. Durant algunes etapes de la seva trajectòria artística ha estat conegut amb el nom de "Ricardo Solfa".
Músic inquiet, bohemi. És una icona de la contracultura underground catalana que ha influït en diverses generacions posteriors de músics de l'anomenat Rock català. Inici la seva trajectòria musical el 1967. Va formar part de Grup de Folk al costat diversos artistes com Pau Riba, Jaume Arnella, Xesco Boix, Oriol Tramvia, Jordi Batiste, Ovidi Montllor, i 12 membres més, en el moviment de la Nova Cançó catalana. Posteriorment, va electrificar la seva música. A més de la seva producció com a solista, va ser un dels líders de Música Dispersa grup situat dins del que llavors es deia música progressiva, abans d'iniciar definitivament la seva carrera en solitari.
El 1971 publica el seu primer àlbum, Orgia. Després d'un període de crisi, reprèn la seva carrera i el 1975 publica l'àlbum "Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol", el mateix any en què se li prohibirà cantar a Canet Rock. El 1976 publica "Galeta Galàctica". El 1977 presenta "La Catedral". El 1979 publica "La Màgia De L'Estudiant". El 1980 publica "Sisa i Melodrama".
Durant aquest temps Sisa estableix relacions amb el grup de teatre Dagoll Dagom, amb el qual col · labora en les obres "Antaviana" i "Nit de Sant Joan", que interpretarà per tot Espanya.
L'any 1982 passa una temporada en un monestir benedictí, després d'això decideix retirar-se. Publica, el 1984, un àlbum doble titulat "Transcantautor: última notícia".
En aquesta època apareix a Madrid un cantant melòdic amb una gran semblança física anomenat Ricardo Solfa. Jaume Sisa reprèn la seva carrera el 1996.

EL COMPTADOR D’ESTRELLES


Es reconeix fill d'una pluja d'altres mons.
Camina i mira al cel, badant com si fos cec.
És la claror de mitjanit que li obre els peus.
Té una aura incerta de tristor.

El comptador d'estrelles volta pels carrers
Coneix el nom dels més terribles déus nocturns.
Quin rostre te que quan el mires ja no el veus?
Té el blanc del firmament als ull

El comptador d'estrelles rega la ciutat.
Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap.
Amb un sol número que mai no heu calculat.

Els meridians i els paral·lels ha capgirat.
mil telescopis ha trencat de tant mirar.
Sent la buidor de tantes nits sense miralls.
Quan les estrelles son absents.

Però hi tornarà per sempre a comptar estels .
Entre les cases solitàries i sense llum.

Pateix la febre d'un desig definitiu.
Que va del zero a l'infinit.
El comptador d'estrelles rega la ciutat.
Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap.
El comptador d'estrelles rega la ciutat.


Amb un sol número que mai heu calculat.

dimecres, 18 de setembre de 2013

"Huit" - Clara Andrés

Clara Andrés
Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora en valenciana que s'inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboè i formava part de la coral. Al mateix temps, Clara Andrés inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra, que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.
No és fins al 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments, sobretot a la ciutat de València: Jam'sautors a "Matisse", dia de la dona a "Ca Revolta", Universitat d'estiu de l'Horta a Campanar, concert a l'Ateneu de Russafa, etc.
Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seva carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) al 2005. L'èxit de la maqueta fou immediat.
"Inici", dugué a Clara Andrés a participar al Mercat de Música Viva de Vic l'any 2005, a la sala "Espai" de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, a ser finalista del premi Sona 9 l'any 2006 i a formar part amb la cançó "Hui fa vent" de la banda sonora de la pel·lícula "Dies d'Agost" del Marc Recha.
"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves. En aquest disc les seves cançons destaquen per una lírica propera que descriu situacions brillantment i amb una veu càlida. Va rebre dos premis als Premi Ovidi Montllor l'any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat, un als millors arranjaments musicals i l'altre a la millor cançó amb "Dies i dies".
Aquest mateix any, Clara Andrés va ser reconeguda amb el primer premi del "Premi Miquel Martí i Pol" un nou guardó musical promogut per Lluís Llach. Va ser l'escollida entre els cinc finalistes d'aquest premi creat en memòria de Miquel Martí i Pol per tal de premiar la millor poesia musicada en català del darrer any. La cantautora obtingué el reconeixement per l'adaptació del poema 'Personatges', de Josep Pedrals.
Clara Andrés va participar a 'Musiquetes per la Bressola' cantant 'Transformacions', tema que interpretà el 22 d'octubre de 2008 a l'Auditori de Barcelona al concert "Fem sonar les Musiquetes".
És aleshores quan Clara Andrés comença a donar forma al seu segon treball, a escriure i composar el seu nou disc. Tasca en la que s'involucrarà durant els anys vinents. No obstant això no deixa de participar activament en actes i events com els dos últims certàmens als anys 2009 i 2010 del Poefesta "Festival de Poesia d'Oliva".
Finalment, l'octubre del 2010, apareix el seu nou disc. "Huit" és un disc per escoltar. Un disc que acaba on comença i comença on s'acaba, com un vuit. En ell se'ns presenten una sèrie de noves cançons, dues d'elles instrumentals, reflex d'una banda molt més madura i implicada en donar forma a les composicions de Clara Andrés.
"Huit" és sens dubte el millor treball de l'artista. Un disc enigmàtic, atmosfèric i replet d'instruments de sons nets i captivadors.


HUIT


El meu dibuix hui
i li pegue voltes
és com un huit

En el sofà
sóc el símbol d'infinit

I en mi
coincidint
en mi

Atrapada en un huit
li pegue voltes
com un circuit

I com un tal
entrecreue el meu melic

I en mi
coincidint
en mi


Jo-jo

dilluns, 16 de setembre de 2013

"Proposta de mínims" - At Versaris

At Versaris
At Versaris és una banda formada per Pau Llonch (ex membre de Batzak), Rodrigo Laviña (component de Pirat's Sound Sistema) i Joan Riera o DJ Singular. Són un dels grups de rap en català més consolidats, i els pioners a utilitzar aquesta llengua i aconseguir difusió i reconeixement. Les lletres del grup toquen un gran ventall de temàtiques, entre les quals destaquen les que posen de manifest la seva militància anticapitalista.

El 2007 van llançar Va Amb Nosaltres, un treball la sonoritat del qual ha estat conegudament autocriticada pels mateixos membres del grup, però que destaca ja per una gran qualitat lírica i per l'eclecticisme de les produccions musicals, la majoria de les quals assumides per Pau Llonch i el DJ de la banda en aquells moments, el DJ Bel, actualment acompanyant als plats a El Nota. L'any 2008 van presentar La Vida Són 2 Dies… Cedir-la o Guanyar-la!, un Maxi que conté 4 temes, avanç d'un nou treball que veuria la llum el 2009, A cada Passa

Han participat en esdeveniments com l'Hipnotik Festival de Barcelona, el Senglar Rock de Lleida, El Mercat de Música Viva de Vic, el Festival Cruïlla de Cultures amb qui van compartir escenari amb Keny Arkana, o a la programació del Teatre Grec de Barcelona i han visitat també els EUA (Nova York, Hip hop Global throwdown, Austin, SXSW i Houston), Euskal Herria, Itàlia (Roma), França (Marsella), Galiza, etc.

El 18 de juliol de 2009 van lliurar "A cada passa", el seu segon LP, amb el qual van obtenir el premi per votació popular a millor disc de 2009 de la modalitat de pop-rock per la revista Enderrock.

A partir de la primavera de 2010 At Versaris engega juntament amb la banda de jazz-rock Asstrio una gira, “At Versaris i Asstrio, per principis elegants”, que s'allargà fins al juny de 2011 per l'immillorable rebuda de la crítica i el públic. De fet, obtenen a finals de 2010 el premi ARC a millor grup de l'any en la categoria "Jazz/blues".

A principis de 2013 treuen un nou EP titulat "No fear", amb la col·laboració destacada de Invincible de Detroit i el seu DJ i productor i Waajeed, i anuncien que propers llançaments de nou material en format de lliure descàrrega i distribució.


"Allà on acaba la moda absurda i les herències musicals del subsòl es respecten. Allà on el discurs del rap és sincer i no una façana de mediocre egolatria. Allà on usar la pròpia llengua no és estètic sinó naturalment obvi. Allà on, com deia Gramsci, la cultura no és una pila de dades enciclopèdicament (des)ordenades, sinó un graó cap a la consciència de classe i anticapitalista... Allà comença el rap d'At Versaris."


PROPOSTA DE MÍNIMS


Pau:
Que els dies durin més.
Que cremin Ett's.
Que per les teles només surtin sense nom
i pobles del sud del vell continent,
rollo Beirut, siguin el seu Vietnam.
Volem un mausuleu per Gudrun Ensslin:
Que pleguin del seu ranci intent
que un referent com tu mori.
Pont aeri mahó barna
sempre gratis
és zero stress, tetes, volem zero trapis.
El botín majordom de Miren Exezarreta,
el Busqueta amb estàtua al malecón,
un clon de Don Manu Simarro.
Al barro: De la Soul i Common.
Ni de guassa, que hi ha nens pels carrers buitres
Prou portar pitillos i ulleres de pasta
que el dia a dia costa, no cal fer-lo més dur
reventant cada puta plaça de hypsters i excés.
Que el cole s'aprengui que la ment, com un paraca,
si no l'obres no serveix de res,
AtV ho ha après ja,
en un món decadent
entre gent pensant en la saca
quan l'alienació sacseja.
Que cada ionqui del liti desperti i cridi prou:
l'únic boig a empastillar és el tertulià a sou.
I si estic tou que una epifania nova
em tanqui a la cova i m'obri una nova via i un nou flow.

Tornada:
Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar els nostres màxims horitzons

Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar les nostres aspiracions

Rodrigo:
Ni en pintura, autoritat ni una.
Buenaventura Durruti com a assignatura.
Cossos al Sol, temps per la lectura, futbol no és sinònim de cultura.
Volem ron però de debò, no aquesta barreja càustica d'alcohol i plom.
Que a la barra no hih hagi garrafón i que el Singu tingui ressaca com tothom.
Que no hi hagi ciutat dormitori. Que mani la voluntat i res sigui obligatori.
Ganja a les rotondes, a la mitjana de les rondes, en farmàcies i ambulatoris.
Espontani, que la música et domini.
Posa temes guapos, dj, que no sóm ninis!
Entrega sense condicions ni terminis els mp3 de merda és una proposta
de mínims.
Igual que no aportes res, tu rajes de la SGAE però després comptes bitllets,
ets una calca, un model pervers. Perro no come perro, ja m'has entès nen.
Un incomprès demanant auxili, espès, qui no vol sexe a domicili?

La vida al màxim, serem els pròxims d'incloure això en una proposta de mínims.