Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

dilluns, 25 de novembre de 2013

"Companya" - Jordi Montañez

Jordi Montañez
Jordi Montañez (Barcelona1985) és un músic i cantautor que forma part de l'actual escena de cançó en català. Montañez ha editat dues maquetes, un treball discogràfic i ha participat en el Tribut de Sorra i fulles al poeta Miquel Martí i Pol tot musicant el poema Romanço.

Discografia

2009: Maqueta (autoedició)
2010: 2a Maqueta (autoedició)
2011: Dolça Victòria (Temps Record)
2011: Tribut de Sorra i fulles amb la cançó Romanço (Editorial Mediterrània)

COMPANYA


Companya, si avui les parets ja no parlen,
no diuen el teu nom.
Companya, si avui les paraules s'amaguen
rere un rastre de por.

Companya si avui ens somniem d'amagats
quan plora la nit,
companya no saps que em tens al davant
que pots comptar amb mi

Companya si moro un poc més cada dia,
companya és per tu.
Companya demà, companya potser,
companya ja no estem sols.

Companya si trenco el silenci dels dies,
companya és per tu.
Companya és avui, companya és moment,
companya fem sortir el sol.

Companya si el plor ofega els teus ulls
i perds el teu mar.
Companya ennuegada, companya ha vençut
qui ens volia ofegar.

Companya si avui el país s'esmicola
i s'esquerda el demà.
Companya és avui la guitarra qui sona
i lluita al teu costat.

Companya si moro un poc més cada dia,
companya és per tu.
Companya demà, companya potser,
companya ja no estem sols.

Companya si trenco el silenci dels dies,
companya és per tu.
Companya és avui, companya és moment,

companya fem sortir el sol.

dijous, 14 de novembre de 2013

"Ales en sang" .- Ènric Vinaixa

Ènric Vinaixa
Èric Vinaixa, cantant, músic, compositor i productor (Barcelona, 11 de Juliol de 1977), fill de Miravet, comença a estudiar música als 6 anys i, un any més tard, a tocar instruments, progressivament, en funció del moment que viu (acordió, bombardí, fiscorn baix, trombó de pistons, trombó de bares) fins a arribar al seus instruments principals, guitarra, piano i veu.

Comença a escriure ben aviat, influït per la música que el fa despertar i que li marca el camí. A partir dels 15 anys entra a formar part en diferents bandes, escrivint el seu propi material com a part del repertori, i col·laborant en diversos projectes, tant en directe com a l’estudi.

Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos enregistrats, “Temps Millors” (PICAP, 2005) i “Mama” (PICAP, 2008). Amb Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d’acumular diversos premis, com “Gamarock” o “En Potència” de Catalunya Cultura, fins a rebre el DISC CATALÀ DE L’ANY 2005, que atorga anualment Ràdio4, pel seu primer treball “Temps Millors”. Actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música de Barcelona, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock ) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05), sempre amb una posada en escena carregada de força i energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta.

A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat “Llarga vida al Rock’n’Roll”. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Ciemfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc “Història de Catalunya en cançons 2.0” (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i espots publicitaris.

Al Desembre del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, “La famosa gemma de Galveston”, que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons.

Al 2011 participa en el disc de “La Marató de TV3 amb el tema “La clau de tot ets tu”, una versió del “While you see a chance” d’Steve Winwood. El disc ven més de 170.00 còpies.

A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema “Escac i mat” com a part de la B.S.O de la pel·lícula “Any de Gràcia”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno. I participa en el disc  de “La Marató per la pobresa”.

L’estiu del 2013 surt al mercat el seu segon treball en solitari, “Insinuacions” (Picap, 2013). Un disc també escrit, arranjat i produït per ell, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera artística. Amb col·laboracions de luxe com la Mercè Martínez, Roger Julià, Ramon Aragall, Albert Cariteu o Joan Palet. A l’Octubre presenta el videoclip del seu primer senzill “Suplicava la reina”, on hi intervenen Andrea Montero i Alba Ribas, entre d’altres.

ALES EN SANG


On sou tots aquells que em fèieu somiar?
On sou cada cop que la veu se me'n va?
No recordo el meu nom. No recordo les notes de pas.
Tinc les ales en sang.

On van tots aquells que no tornaran?
On van les promeses que es fan i es desfan?
No respiro tranquil si no sé en qui puc confiar.
Tinc les ales en sang.


Tornaré a somriure
quan aixequi el vol.
Tornaré a ser lliure
si aprenc
si aprenc
si aprenc
si aprenc dels errors.


És l'any que separa la palla del gra.
És l'any de la llum, de les flors i del vals.
Som la fe que tenim. Som l'herència dels dies passats.
Vull tornar a començar.


Tornaré a somriure
quan aixequi el vol.
Tornaré a ser lliure
si aprenc
si aprenc
si aprenc

si aprenc dels errors.

dimarts, 5 de novembre de 2013

"Rita la cantaora" - Rapsodes

Rapsodes
Rapsodes és el grup més punter de l´escena del hip-hop interpretat en valencià. Creadors del que està considerat com el primer disc de hip-hop en valencià de la història, "Contes per Versos", el seu Electo-Hip-Hop-Orgànic ha revolucionat l´escena musical valenciana.
Ara presenten el seu segón treball "OUIEA". Rap sense censures ni embuts, on es pot fer poesia de l´extroversió, on les passions més sòrdides ens arriben amb la naturalitat de qui conta una anècdota.
Rapsodes és quan el hip hop deixa d´ésser simple expressió per esdevenir filosofia.
Rapsodes han sigut guanyadors de diversos premis: el 1er premi al circuit de la música en valencià 2008; el premi Ovidi Montllor a grup revelació l’any 2007; el premi del públic a millor vídeoclip al festival de cinema Inquiet 2007. A més, han estat finalistes al premi a millor disc de pop/rock al premis Ovidi Montllor 2009.
Amb més de 200 concerts en poc més de tres anys a dalt dels escenaris, Rapsodes ofereixen un espectacle ple d´energia on l´ingeni i la provocació es meclen amb l´humor, el flow i les coreografies per oferir un show inoblidable.

RITA LA CANTAORA


La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer
De la figuera i la parra i de la flor del taronjer

Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama
Per culpa teua jo tinc el piu encés en flama
Jo soc qui mira la lluna cada nit
I des del llit amb un “suspir” et reclama

Així que Bakanal romana amb ta mare i ta germana
Que no falte l’alcohol que sobre la marihuana
Hui en dia no drogarse pot resultar estrany
Pero jo ni fume birra, ni bec porros, que quede clar

I es pot escollir així que no patiu
Els temps canvien, la figa ja no és tan sols pal piu
Ja sigues famós o no, ací cabem tots, la bella el bestia, el gat o el gos

Abans que enganxeu a aquell pardal
Doneuli pel cul a aquell municipal
Li engisa quedarse nu, excepte la gorra
I que el sodomitzen amb la seua propia porra

Mira, mira la señora Botella,
Amb un pot de mermelada que farà amb ella?
Ostia, ja recorde el gos de Ricky Martin està solt
I eixa mermelada deu anar directa al cony

Vici, vici sense tú no puc estar
Senyora alcaldesa la casaia com li va?
Que li queda una ampolla?
Que ja s’està acavant
Doncs dona mesures i bega barrejat

Ja ve Sento de ca la novia,
Ja ve Sento malhumorat
Ja ve Sento cagant tomaques
Carabasses li hauràn donat

No et preocupes xato que no pasa res
Ací pots gaudir com tota esta gent
Mira aquell grupet encula qui més gran la te
Els picolos contra els moros no tenen res a fer

Si no fes com aquells que venen disfressats
Son monjes, cures, no, tot l’arquebisbat
Per l’amor d’once porten maletins
No vull ni imaginarme que és el que duràn dins

Mascares, barrets, guants, tangues, pantalons, porres, botes
Mare meua, cuantes coses totes de cuir
Manilles, vibradors, cordes, punjos, fuets, latex
Lubricants per a que tot puga fluir

Es així, als cures sempre els acolits
Igual que la petaca acompanya a l’alcoholic
Els conservadors rebosen odis
I els Rapsodes son danyius amb misteres i bolis

Pascualet si vas a l’hort, portam figues
Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs

Pascualet, porta figues i albercocs
Porta fruita per a tots
Una truita d’albergina si vols
Que, la penya ja està famolenca
Fes el favor així la Bakanal serà completa

Menjar pa tots, menys per a tú que vas servit
Ostia Jose Mari, Jo, mai ho havera dit
Practicar la coprofagia és tot un merit
Per÷o follarse el cul d’un mort alhora és més que esplendid

No me ofenguen questionant si es practica la zoofilia sobre aquesta escena
Allí lluny es divisa a un pescador japo
A punt de rebre el salt del tigre per part d’una balena
Reventat, menys mal que duien una especie de condó possat
Així m’agrada, sí, bona protecció, enfundala en espart i pasa a l’acció

En fi princeses, vagamons, animals, entre els Rapsodes, i vosaltres flipats
Comentar que esta festa mai s’acava i tú folla tot el que pugues però torcat la baba

La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer
De la figuera i la parra i de la flor del taronjer
I si ve Sento de ca la novia,
I si ve Sento malhumorat
I si ve Sento cagant tomaques
Carabasses li hauràn donat
Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs

Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs

dissabte, 2 de novembre de 2013

"Vida" - Estrella Morente i Lluís Llach




"Vida" és una cançó original del 1979 del disc "Somniem" i en el disc de La Marató la canta, en català, una cantant flamenca, Estrella Morente, i acompanyada pel mateix Lluís Llach, que hi fa els cors.

Estrella Morente, nom artístic d'Estrella de la Aurora Morente Carbonell (Las Gabias, Granada, 14 d'agost de 1980) és una cantant de flamenc espanyola, filla del cantaor Enrique Morente i de la ballarina Aurora Carbonell.
Ha actuat amb el seu pare des que tenia 7 anys, i va gravar el seu primer àlbum l'any 2001, Mi cante y un poema; tot seguit vingué Calle del Aire, del mateix any, que fou rebut molt bé per la crítica i pels aficionats al flamenc. El 14 de desembre del 2001 es casà amb Javier Conde a la Basílica de Nuestra Señora de las Angustias, a Granada. Cinc anys més tard publicà el seu tercer àlbum, Mujeres (2006), del qual el seu pare en fou el productor, i dos anys després de la mort d'aquest el seu quart àlbum, Autorretrato (2012).
Al 2013 va grabar un tema en català amb Lluís Llach, qui era un gran amic de son pare, pel disc de la Marató de TV3 d'aquell any, que tractava les malalties neurodegeneratives.
A Barcelona ha actuat al Gran Teatre del Liceu amb el seu pare l'any 2009 i en el marc del festival de flamenc De cajón! (2011), i ha cantat El amor brujo de Manuel de Falla al Palau de la Música (2013).


Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol del 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.
Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa, L'estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà  i de la Revolució de Tunísia del 2011.

El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal. El seu llibre Memòria d'uns ulls pintats fou un dels més venuts de l'any 2012. És un dels fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana.

VIDA


Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!