Etiquetes

Abús (1) Adesiara (1) Agraviats (1) Aitana Ferrer (1) Al Tall (3) Al-Mayurqa (1) Albert Fibla (2) Albert Pla (2) Ali Farnat (1) Almorranes Garrapinyaes (1) Àlvar Carpi (1) Amelie (1) Andreu Rifé (1) Andreu Valor (2) Anegats (1) Antònia Font (1) Arròs Caldós (1) Artur Álvarez (2) Aspencat (1) At Versaris (1) Bertomeu (1) Cadafal (1) Candela Roots (1) Carles Barranco (1) Carles Dénia (1) Carles Enguix (2) Carles Pastor (1) Carraixet (2) Celdoni Fonoll (1) Cesk Feixas (1) Clara Andrés (2) Companyia Elèctrica Dharma (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Dijous Paella (1) Doctor Dropo (1) Dr. Calypso (1) Eduard Canimas (1) Eduard Joanes (1) El Corredor Polonès (1) Els Amics de les Arts (2) Els Autòmats (1) Els Catarrers (1) Els Pavesos (2) Els Pets (2) Enderrocks (1) Enric Hernàez (1) Ènric Vinaixa (1) Estrall (1) Estrella Morente (1) Feliu Ventura (2) Fèlix Estop (1) Fes-te Fotre (1) Gàtaca (1) Gent del Desert (1) Gerard Quintana (2) Glaucs (1) Gossos (1) Guillem d'Efak (1) Guillermina Motta (2) Inèrcia (1) Isaac Ulam (1) Itaca Band (1) Jaume Arnella (1) Jaume Sisa (3) Jep Cardona (1) Jesús Fusté (1) Joan Amèric (2) Joan Baptista Humet (1) Joan Boix-Falsterbo 3-Falsterbo Marí (1) Joan Isaac (3) Joan Manel Serrat (4) Joana Serrat (1) Jordi Montañez (1) Jordi Ninus (1) Josep Lluís Notari (1) Josep Romeu (1) Josep Tero (2) Kòdul (1) La Carrau (1) La Gossa Sorda (2) La Iaia (1) La Trinca (3) Lax'n'Busto (1) Lídia Pujol (2) Lluís el Sifoner (1) Lluís Miquel i els 4Z (1) Lluís Vicent (1) Luis Eduardo Aite (2) Luís Llach (5) Maitips (1) Manel (2) Manu Guix (2) Maria del Mar Bonet (3) Marina Rossell (2) Miquel Gil (2) Miquel Pujadó (2) Miquela Lladó (1) Mishima (1) Moncho (1) Mugroman (1) Munlogs (1) Narcís Perich (1) Néstot Mont (1) Névoa (1) Nina (1) Núria Feliu (1) Obrint Pas (1) Orquestra Plateria (1) Òscar Briz (1) Ovidi Montllor (2) Paco Muñoz (2) Pastora (1) Pau Alabajos (2) Pau riba (1) Pep Gimeno 'Botifarra' (1) Pepet i Marieta (1) Pere Tàpìas (2) Pinka (1) Port Bo (1) Projecte Mut (1) Quamlibet (1) Quico el Célio (2) Quico Pi de la Serra (2) Quimi Portet (2) Rafa Xambó (2) Raïm (1) Raimon (4) Ramon Muntaner (1) Rapsodes (1) Remigi Palmero (2) Roger Mas (1) Romàntica de Saladar (1) Rubén Durà (1) Sangtraït (1) Sanjosex (1) Sau (2) Sense Sal (1) Sergio Dalma (1) Sílvia Pérez Cruz (1) sitja (1) Sopa de Cabra (2) Soul Atac (1) TanStuPids (2) Tardor (1) Tirant lo rock (1) Tomeu Penya (2) Toni Xuclà (1) Toti Soler (1) Tres Fan Ball (1) Trinitat Nova (1) Trobadorets (1) txarango (1) Urbàlia Rurana (1) VaDeBo (1) Verd i Blau (1) VerdCel (2) Xavi Alías (1) Xavier Baró (1) Xesco Boix (1)

diumenge, 14 de setembre de 2014

"Al vent" - Rubén Durà

Rubén Durà
RUBÉN DURÀ, EL DARRER CANTAUTOR VALENCIÀ

No és usual que en premsa es parle d’un cantautor que encara no ha gravat el seu primer disc. D’un cantautor que just comença a tindre una dotzena de cançons pròpies que combina amb unes quantes versions. Però l’aparició en l’escena musical valenciana de Rubén Durà ha sorprés els uns i els altres, ha sorprés per la seua veu i per la gran càrrega de sensibilitat i emotivitat que mostra a l’hora de compondre i interpretar les seues cançons.
Un nombre important de les primeres actuacions que ha fet Rubén Durà han estat vinculades al món del llibre, com a cloenda de presentacions d’obres a les biblioteques d’Antella i de la SocietatCoralEl Micalet de València, o a la llibreria 3i4 de la mateixa ciutat, en recitals de poesia com ara Deliris de lluna que s’organitza cada any a l’Horta Nord, els Sopars Estellés, o en l’homenatge al poeta Salvador Iborra durant la darrera Fira del Llibre de la ciutat de València. Aquesta vinculació al món literari, i en especial a la poesia valenciana actual, l’ha portat a musicar poemes de diversos autors com ara el ja esmentat Iborra, Xavier Alcàsser o el mateix autor d’aquesta columna.
Rubén Durà és el darrer cantautor del nou segle en una caravana encapçalada per Pau Alabajos, Andreu Valor, Sergi Contrí, Clara Andrés, Carles Pastor, Artur Àlvarez, i un llarg etcètera. Les seues cançons tenen influències de dos dels grans clàssics de la NovaCançó, Raimón i Lluís Llach, d’alguns dels temes dels quals ha fet versions, com també n’ha fet de Partaka, Ovidi Montllor, Paco Muñoz, i jo destacaria, entre altres, les versions que ha fet d’Al vent del mestre de Xàtiva i Assumiràs la veus d’un poble, de Paco Muñoz.
En Rubén Durà, que va conformant amb solidesa una veu pròpia i diferenciada, també trobem en les seues cançons ecos de músics coetanis com ara Cesck Freixas, sobretot en cançons com ara Suor i ganes.
En l’actualitat i a punt d’entrar a l’estudi de gravació, Rubén Durà compta amb una maqueta penjada en internet: http://rubendura.bandcamp.com/. Es tracta de vuit cançons amb l’acompanyament de guitarra acústica i piano elèctric, enregistrades aquest mes d’octubre durant la presentació del darrer disc del grup de folk-rock Mox. Entre els vuit temes apareixen les dues versions abans esmentats i un pomell de cançons que ens parlen de lluita, d’amor, d’anhels i «de tots eixos regals que ens fa la vida», per dir-ho amb les seues paraules, entre els quals hi ha els poemes d’Alcàsser, Iborra i aquest que signa. També hi apareix la cançó Mireia, dedicada a una germana que va morir quan era una xiqueta víctima d’un càncer, una cançó que entre el cada vegada més nombrós públic que el segueix s’ha convertit en un himne.
Rubén Durà ha començat tot just el seu camí, per davant li queda molta faena a fer. Acabar de conformar la seua personalitat musical, que ja s’endevina poderosa, compondre noves cançons, sentir-se més còmode damunt de l’escenari i gravar aquest primer disc que els que el coneixem esperem ja amb una certa impaciència. Mentrestant, el dia 28 de novembre, a les 20:30 hores, farà la seua primera actuació a la ciutat de Barcelona. Serà ala CasaValènciadel carrer Còrsega, una oportunitat per als barcelonins d’escoltar qui és la darrera incorporació valenciana a la cançó.

© Manel Alonso. Publicat al novenbre de 2013 al DGS.

AL VENT
(Versió de la cançó de Raimon)


Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes
ja al nàixer és un gran plor.

Però nosaltres,
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.

dimecres, 10 de setembre de 2014

"Futur incert" - Sanjosex

Sanjosex
Carles Sanjosé, més conegut pel nom artístic Sanjosex, (la Bisbal d'Empordà, 1977) és un músic català. Actualment, la seva banda la completen Pep Mula (bateria), Miquel Sospedra (baix), Eduard Font (piano i teclats) i Xarim Aresté (guitarra elèctrica). En el passat han format part de la banda Richie Álvarez, Paco Jordi, Sisu Coromina i Toni Molina.

Sanjosex ha publicat fins ara els discos d'estudi Viva! (Bankrobber, 2005), Temps i rellotge (Bankrobber, 2007), Al marge d'un camí (Bankrobber, 2010) i Festival (Bankrobber, 2014) a més del directe La viu-viu: Sanjosex en concert (Bankrobber, 2012). Diverses cançons d'aquests discos han aparegut a la sèrie de TV3 Porca misèria: «Fem l'amor», «Temps o rellotge», «Puta revolution» i «Mixolídia blues». També va interpretar la banda sonora de l'última temporada de Ventdelplà.

El grup ha actuat en festivals com Primavera Club, BAM, MMVV, popArb, Senglar Rock i Altaveu i també al Festival Du Désert (Mali). A més, Sanjosex va protagonitzar l'any 2012 una gira amb el guitarrista flamenc Chicuelo.

FUTUR INCERT


Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment.
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja.

diumenge, 7 de setembre de 2014

"Els animals de la granja" - Trobadorets

Trobadorets
Trobadorets. Grup castellonenc, (Members: Pau Sancho, Gerardo Chiva, Javi Ruá i Dani Chiva) format a finals del 2010. Lo que en principi nomes tenia que ser una actuacio en la llibreria de la nostra amiga Lledo "Tresors", ha anat creixent fins el punt de dur-nos per tota la provincia i a terres veines.

Descripció
Grup de musica per xiquetes i xiquets de totes les edats. Tres músics, tres amics que venim a fer-vos gaudir. En ixa idea al cap comencem les actuacions. I... ho aconseguim!!!!

Els xiquets i xiquetes ballent de valent, canten i XALEN LA GANA!!!


ELS ANIMALS DE LA GRANJA


dissabte, 6 de setembre de 2014

"Ningú com tu" - VaDeBo

VaDeBo
VaDeBo, música i lluita. Es va formar a la ciutat de València a l'estiu del 2013 amb la intenció d'omplir un buit que els seus components tenien, tots antics membres d'altres bandes de la ciutat i d'algunes encara en funcionament. Aquest projecte tracta mitjançant ritmes de la música combativa (ska, reggae, hip hop, punk rock, …), projectar l'energia que els seus membres donen en cada vers, en cada cançó i en cada concert. Una experiència divertida i alegre, sense perdre de vista el compromís social que els defineix com a banda.






NINGÚ COM TU


Jo no necessite ni motius ni raons
Que per ser feliç, ja et tinc a tu
Jo no necessite ni la lluna ni el sol
Que per ser feliç, ja et tinc a tu
Jo no necessite ni fama ni diners
Que per ser feliç jo ja et tinc a tu
Jo no necessite ni platja ni muntanya
Que per ser feliç jo ja et tinc a tu

Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu

Yo no neciesito cuentos de hadas
Para ser feliz tengo tu mirada
Tu cuerpo cada noche desnudo en mi cama
Y el humo del cigarro de despues te destapa
Mil razones perdidas en lujuria
Y sentimientos bajo la penuria
De saber que algun dia marcharé, quedaré
Y no volveras más

És irracional, un paradís natural
On les coses es senten i no es pensen
No hi ha explicació, no hi ha comprensió
Apaga el cervell i encén el cor
Sent l’emoció, és un calfred
Que fa fluir tots els meus sentits
Tanca els ulls i fes un bot al buit
I prepara’t a volar, i prepara’t a volar.

Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú
Que no hi ha ningú com tu
Que no hi ha ningú

Que no hi ha ningú com tu

divendres, 5 de setembre de 2014

"Ve la pluja" - Pinka

Pinka
PINKA és un grup nascut a Xàbia, Marina Alta (Alacant) en 1993. Un grup d’amics amb molt pocs coneixements musicals, excepció feta del cantant i compositor, s’ajunten en un local per passar l’estona fent rock.
    Però PINKA realment comença a funcionar com a banda l’any ‘95.
    Enregistren la primera maqueta, anomenada “Dolç Verí” a València aquell mateix any i comencen així, el camí que els durà a convertir-se en una de les formacions amb més prestigi dins del circuit de rock del País Valencià.
    Però això, no és més que el principi, perquè els dos següents anys recullen els fruits de l’esmentada maqueta, amb una gran quantitat d’entrevistes, concerts, articles, etc. El més important, a banda del gran nombre d’actuacions que fan en un curt espai de temps, és que l’agrupació passa de tocar únicament a Xàbia, a fer-ho en altres llocs, tant en la comarca com per tot el País Valencià (Alcoi, Gandia, Bunyol, Godella, etc.)
    Al maig del ’98, donen un pas endavant començant la gravació del CD/Maqueta, recopilatori “Foc a tres”, patrocinat per l’Ajuntament de Xàbia, i on apareixen amb altres dues bandes locals. Un mes després, guanyen el 1er Concurs de Maquetes de la Marina Alta, organitzat per la Cadena SER.
    La realització de dos acústics en directe, un a la Cadena 100 (COPE) en València, i un altre en la Cadena SER a Dénia, els posa en contacte en un tipus de treball molt gratificant a la volta que desconegut per a ells fins eixe moment.
    L’estiu continua sent molt productiu, tant a nivell de concerts com de promoció, ja que els porta fins al Principat d’Andorra per a ser entrevistats a Ràdio Valira. El fet d’haver estat seleccionats al concurs de maquetes d’ENDERROCK, així com, tocar a Alcoi per a la presentació d’aquesta revista al País Valencià és un bon trampolí per tal de donar-se a conéixer una mica més.

VE LA PLUJA



Sents a algú que et ve a buscar
baix d'un cel ennuvolat.
Roses fetes de cristall del mar
lliuraran les veritats.
Fuig tan ràpid com et deixe
un moment... i haurà arribat.
No permetes que et netege
de les mentides que has contat.
El camí cap a la llum ja s'ha tancat.
No hi ha temps de més. Ja no pots enganyar.
La foscor rodeja tot el teu passat
i quan arribe ací et mullarà de sal.
Veus un horitzó que cau.
No està al fons sinó davant.
Ve la pluja clarejant el pas.
Queda un cor per a lliurar.
Fuig tan ràpid com et deixe
un moment... i haurà arribat.
No permetes que et netege
de les mentides que has contat.
El camí cap a la llum ja s'ha tancat.
No hi ha temps de més. Ja no pots enganyar.
La foscor rodeja tot el teu passat
i quan arribe ací et mullarà de sal.

dimarts, 2 de setembre de 2014

"Vaja país" - Estrall

Estrall
Estrall és un grup de la Vila Joiosa (La Marina Baixa) format l'estiu del 2012 per un grup d'amics d’entre 16 i 18 anys, estudiants de conservatori musical, que van decidir ajuntar els seus coneixements en un projecte barrejant estils com l'ska, el reggae o el folk.







VAJA PAÍS


Vaja país que m'ha tocat
ací el que no roba
no l'han de votar.
Vaja país que m'ha tocat,
els diners són negres
com la llenya cremada.
Mentideta per ací,
mentideta per allà,
pareixem les retallades
que feiem en preescolar.
Oh, retallada per ací,
retallada per allà.
Oh, Pere Antoni s'ha quedat
sense casa ni bancal.
Ixc al carrer,
no sé que he de fer,
faça el que faça
donarà igual.
Ho faça bé,
ho faça mal,
el de dalt t'arreplegarà
com si fores un cabaç.
*(Tornada)*
*I aguantar al de dalt,
ell porta els trages,
tu mors de fam.
I aguantar al de dalt,
robes un misto
i ets comdemnat.
Però el de dalt,
ha robat l'economia d'un país
i ahí està.
I ahí està,
ha robat, ha robat
i ahí està.*
Vaja país que m'ha tocat
ací el que no roba
mata elefants.
I hi ha qui diu que sí,
i hi ha qui diu que no,
siga o no siga
s'ha emportat el premi gros.
Oh, corrupció per ací,
corrupció per allà.
Oh, nosaltres ens ofeguem
i ells difruten del diners.
Seguirem cantant
per no escoltar,
és millor oblidar
i no seguir pensant.
I seguirem tocant
per esborrar
l'estrall que ens han causat
i ahí estan.
(Tornada)
I ahí estan,
han robat, han robat
i ahí estan.
I ahí estan,
han robat, han robat

i ahí estan.